- Als barris de Taliko i Lassa, a la perifèria de Bamako, moltes dones conviuen amb diverses formes de violència que afecten la seva salut, la seva autonomia i les seves oportunitats. La mutilació genital femenina, el matrimoni infantil i les barreres d’accés a la salut sexual i reproductiva continuen marcant la vida de nenes i dones, en un context en què la precarietat i la manca de serveis bàsics agreugen la vulneració de drets.
- El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, una pràctica que han patit més del 80 % de les dones a Mali.
 Foto de família després d’una formació de la xarxa comunitària de salut. |
«Si ho hagués sabut abans, mai no hauria sotmès la meva filla a l’ablació ni l’hauria donada en matrimoni», confessa una de les participants en el projecte comunitari impulsat per Farmamundi i la seva sòcia local IAMANEH-Mali. El seu testimoni resumeix el procés de presa de consciència que comparteixen moltes de les dones implicades.
Mali es troba entre els països amb una prevalença més elevada de mutilació genital femenina: prop del 89 % de les dones han estat sotmeses a aquesta pràctica, segons dades d’ONU Dones. A més, més de la meitat de les dones d’entre 20 i 24 anys es van casar abans de complir els 18 anys. Aquest escenari limita la salut, la continuïtat educativa i la capacitat de decisió de nenes i joves.
Respostes integrals des de la comunitat
Entre 2024 i 2025, Farmamundi i IAMANEH-Mali han desenvolupat el projecte «Promoció de l’autonomia econòmica i la salut sexual i reproductiva de dones de barris marginals de la Comuna IV de Bamako», amb finançament de l’Ajuntament de Barcelona. La iniciativa parteix d’una premissa clara: per reduir les violències i millorar l’accés a la salut, no n’hi ha prou amb reforçar els serveis; cal actuar també sobre l’autonomia econòmica i l’entorn social.
 Dones en una formació sobre prevenció de la violència de gènere i pràctiques tradicionals nocives. |
«La combinació de matrimoni infantil, mutilació genital femenina i barreres d’accés a la salut sexual i reproductiva incrementa exponencialment el risc de violència i exclusió, i exigeix respostes integrals», explica Carolina Raboso, responsable del projecte. «Es tracta de prevenció comunitària, circuits de protecció i atenció sanitària accessible, però també d’enfortir la capacitat de les dones per decidir sobre les seves pròpies vides».
El projecte ha acompanyat associacions locals de dones mitjançant formacions en autocura, drets i salut sexual i reproductiva, incorporant continguts pràctics com la gestió de la higiene menstrual per combatre estigmes persistents. En paral·lel, s’han creat espais segurs i s’han dut a terme accions de sensibilització amb lideresses i referents comunitaris, utilitzant canals locals de comunicació.
Aquest treball s’ha desenvolupat en coordinació amb personal sanitari, serveis de protecció i institucions locals, millorant la detecció i l’atenció integral de casos de violència i reforçant la resposta a dones supervivents en contextos d’alta vulnerabilitat.
Tenir ingressos canvia la manera com t’escolten
A més de reforçar la resposta comunitària i institucional, el projecte ha posat un èmfasi especial en l’autonomia econòmica. Les dones participants han rebut formació en activitats generadores d’ingressos, com l’elaboració de sabons o la transformació artesanal de productes agroalimentaris, així com en comptabilitat bàsica, comercialització i treball cooperatiu.
«Aquí, a Mali, la dona que té certa economia i autonomia té veu i vot en la presa de decisions», explica Virginie Moukoro, especialista en gènere i formadora del projecte. Diverses participants destaquen que disposar d’ingressos propis els permet negociar decisions familiars, endarrerir matrimonis precoços o accedir a serveis de salut sense dependre de terceres persones.
 Dones en la formació de transformació d’aliments per generar ingressos. |
Aissata Diarra, vicepresidenta de l’associació de dones Siguida Nieta, ho resumeix amb esperança: «Aquest projecte portarà molts canvis; ens ajudarà a evitar casar les nostres filles abans de l’edat legal i a donar a llum en bones condicions». Per a Cheick Oumar Kida, formador comunitari, els avenços «són una perspectiva d’esperança per a tota la comunitat».
Aprenentatges que travessen fronteres
Els testimonis en vídeo que acompanyen el projecte recullen reflexions personals, aprenentatges col·lectius i missatges adreçats tant a altres comunitats de Mali com més enllà de les seves fronteres. Aquestes peces posen l’accent en la prevenció, la informació i el paper de la cooperació municipal com a motor de processos sostinguts en el temps.
El projecte mostra avenços concrets construïts des de l’àmbit local, que obren camí i evidencien la necessitat de continuïtat. Reduir les violències, garantir la salut sexual i reproductiva i consolidar l’autonomia econòmica de les dones requereix temps, recursos i aliances estables.
Com assenyalen moltes de les participants, el canvi comença quan arriba la informació, quan es creen espais segurs per parlar i quan existeixen alternatives reals per decidir. El repte ara és sostenir i ampliar aquests processos perquè més dones i nenes puguin exercir els seus drets en condicions de dignitat.